Exposicions i estands
Mapping per mantenir viva la memòria
Al Centre d'Interpretació de Cal Gineret (antic molí d'oli) expliquem la història dels bombardejos durant la Guerra Civil a les Borges Blanques entre el 1938 i el 1939 a través d'un audiovisual immersiu de 8 minuts i mig.
Utilitzem les tecnologies de mapping, blending i warping (amb tres projectors làser que actuen alhora) i un so envolvent 5.1. A més la il·luminació de la sala canvia en relació a les escenes del vídeo per control DMX. La banda sonora és un treball original del músic Alex Solana, la revisió d'estil del text a càrrec del poeta lleidatà Francesc Gelonch.
Veu en off del vídeo mapping
«Tots tenim en la memòria aquestes portes.
Perquè obrir-les, un dia, ens podia salvar la vida.
Un migdia s’excava a dintre de la nit.
La nostra filla canta una cançó molt antiga.
La meua dona cuina sopa de galets, i jo apario les neules i els torrons, com tots los veïns que encara queden al poble.
Som al 25 de desembre de 1938, a Les Borges Blanques.
Nadal. Fa fred.
I la terra fa aulor de pólvora.
La Guerra Civil va començar l’any 1936, quan l’exèrcit rebel, encapçalat per Franco, s’havia abraonat contra el govern legítim de la República. Aquell hivern, amb el suport de l’aviació alemanya i italiana, Les Borges tornava a ser bombardejada.
Dos trets, una bandera vermella i dos cops a la campana.
Eren los senyals d’alerta.
Tots vam mirar d’arrecerar-nos al refugi que ens quedava més a prop.
Jo, i la meua dona, vam obrir la porta d’aquest refugi:
l’antic molí d’oli de Cal Gineret.
—Saps on para la nena?
—Fa una estona l’he feta anar per farina… no et preocupis, estarà al refugi del carrer del Carme.
—Déu! Els tenim al damunt…
—Esperem que el sostre aguanti.
Era el setè bombardeig des de l’abril.
I ningú sabia quan s’acabaria.
La campana petita va tornar a sonar.
La meua dona va sortir a buscar la nena.
Aquella nit ja no ens quedaríem a casa.
Vam agafar quatre trastes i vam fer cap a les cabanes.
Construccions de pedra seca, integrades al paisatge, invisibles des de l’aire.
Però no estaven fetes per a la vida de cada dia.
Hi feia fred.
Anàvem molt curts de menjar.
I fins i tot mos vam beure l’aigua de la pluja.
Més de la meitat de Borges va quedar destruïda.
Vam recomptar una cinquantena de morts.
Es deia que els bombardejos volien castigar el feu de Macià.
Francesc Macià, de pares borgencs i comerciants de l’oli,
va proclamar la República el 1931.
El seu record mos va acompanyar al llarg del temps.
El 4 de gener de 1939 vam rebre l’últim bombardeig: l’onzè.
L’endemà, vigília de Reis, les tropes franquistes van entrar a la ciutat.
La guerra s’havia acabat.
Un migdia s’excava a dintre de la nit.
La nostra filla cantava una cançó molt antiga.
La meua dona va desplegar un mapa damunt la taula.
Em va mirar als ulls
i va assenyalar un lloc:
l’exili.»